«El segle XX comença amb l'herència d'una Setmana Santa que dista molt de l'antiga processó de Dijous Sant, en la qual participaven totes les confraries gremials i un nombre considerable de passos processionals (vint-i-cinc en total).
La processó, encapçalada pels Tamborers de la Sala, era seguida per les caperutxes —conegudes en aquella època com el Terç— en compliment de promeses, i pel nou conjunt de passos creat el 1867.»
(La primera Confraría (fundada a Palma l'año 1902).
El principi del segle XX es caracteritza per la creació de noves confraries penitencials, les quals s'acompanyen de la celebració de noves processons. Això suposa una revifada que perdurarà fins a finals de la dècada dels anys seixanta i setanta, moment en què s'inicia un declivi que comportarà la desaparició d'algunes d'aquestes noves desfilades i un període de decadència per a certes confraries. Aquesta crisi arribarà fins al punt de provocar la dissolució de dues d'aquestes entitats: la Confraria de Santa Marta (de l'Hoteleria, 1959-1984) i la de Sant Isidor (del Liceu Espanyol, 1948-1987).
A la dècada dels vuitanta, la participació femenina i la reorganització de les confraries han significat l'inici d'una nova etapa. Així, la Setmana Santa de Palma, a l'albor del segle XXI, es troba en un moment de gran esplendor amb la creació de nous passos i confraries.
PROCESSONS DEL SEGLE XX DESAPAREGUDES EN L'ACTUALITAT
Organitzades per la Junta Pro-Setmana Santa
La primera meitat del segle XX es defineix per la fundació de les noves confraries de penitents en l'àmbit parroquial. Aquestes entitats restaven dirigides pels pares consiliaris de les mateixes parròquies, des de les quals s'organitzaven noves desfilades processionals per retre culte a imatges que gaudien de gran fervor en els diversos barris de la ciutat.
Durant gairebé més de vint anys es realitzaren nombroses processons durant els dies de la Setmana Gran: el dilluns sortien tres desfilades; el dimarts, una; el dimecres, una; el dijous, una; i el divendres, cinc.
En entrar a la dècada dels setanta, algunes d'aquestes processons deixaren de sortir a causa de la davallada de fidels, la manca de confrares i la decadència d'algunes confraries que travessaven un moment crític.
En l'actualitat, algunes d'aquestes desfilades han estat restablertes en un intent d'apropar novament les processons als barris. És el cas de la desapareguda processó de la Soledat, la del Sant Crist o de l'Oració, la del Remei del Molinar i la del Sant Crist dels Navegants, que sortí novament l'any 2007 de manera excepcional.
ANTIGUES PROCESSONS PER ORDRE DE DIA DE LA SETMANA
Dilluns SantProcessó del Sant Crist dels Navegants: Església de la Immaculada Concepció (Sant Magí, Santa Catalina).
Processó del Sant Crist Rescatat o de l'Oració: Església de Sant Felip Neri (Palma).
Processó de la Segona Caiguda: Església dels Caputxins.
Processó de l'Oració en l'Hort: Església de Santa Clara.
Divendres SantProcessó del Davallament: Església de l'Anunciació (la Sang).
Processó del Sant Enterrament: Església de Santa Clara i del Socors.
Processó del Sant Enterrament: Seu de Mallorca - Església del Socors.
Processó de la Mare de Déu de la Salut: Església de la Salut (el Terreno).
Processó de la Mare de Déu de la Soledat: Església de la Soledat (la Soledat).
Processó de la Mare de Déu del Remei: Església del Remei (el Molinar).
PROCESSÓ DEL SANT CRIST DELS NAVEGANTS
DILLUNS SANT
Església de la Immaculada Concepció
Confraría de La Congregació Mariana de Santa Catalina
(Actual Confraría del Sant Crist dels Navegants)
(fotografia FAN, fotografies antigues de Mallorca)
Des de l'any 1955 fins al 1968, se celebrà a la barriada de Santa Catalina la processó del Sant Crist dels Navegants, organitzada per la confraria de penitents homònima. Aquesta desfilada recorria els carrers dels barris de Santa Catalina i Son Espanyolet en un llarg itinerari, en què es portava la imatge del Sant Crist dels Navegants precedida per la Mare de Déu dels Dolors. Hi participaven, a més de la confraria titular, les de Nostra Senyora de la Salut, l'Assumpció, la Setmana Devota del Carme i la de la Santa Faç.
(Dilluns Sant any 2007, autoria propia)
Els comtes de Formiguera eren propietaris d’una imatge del Crist crucificat, una talla d’una gran riquesa artística procedent del derruït convent de Sant Domingo de Palma. A petició del vicari de Sant Magí, fou cedida a aquesta església; el lliurament es dugué a terme amb una somne processó des de la casa Formiguera fins a l’església de Sant Magí, el 18 de maig de 1882, festivitat de l’Ascensió del Senyor. En arribar la comitiva sobre el pont de la Riera, la imatge fou girada cap a la mar i es proclamà la seva protecció sobre tots aquells que hi treballen. Des d'aquell moment, el Sant Crist dels Navegants gaudí d'una gran devoció, no sols per part dels santacataliners, sinó també pels habitants de la ciutat.
(Dilluns Sant any 2007 autoria propia)
HISTÒRIA I DEVOCIÓ DE LA IMATGE
Cada any, el dia de Pentecosta, la sagrada imatge era portada en una llarga processó pels carrers d’aquesta barriada marinera i, el Dilluns Sant, la confraria titular la tornava a treure en processó.
ITINERARI SEGONS EL PROGRAMA DE SETMANA SANTA DE L’ANY 1957
Itinerari de la processó del Dilluns Sant a Santa Catalina: església de Sant Magí, plaça del Progrés, carrer d’Antich, de la Indústria, de Desbach, plaça de Serralta, carrer de Salvà, avinguda de l’Argentina, carrer de Rodríguez Méndez, de l'Hornabec, de Ramon i Cajal, de Soler, de Dameto i església de Sant Magí.
Participació de les confraries: Son Espanyolet, Congregació Mariana de Santa Catalina (Crist dels Navegants), Setmana Devota del Carme (Carmelites) i la Santa Faç. Amb els seus passos respectius acompanyen el Sant Crist dels Navegants, el qual, un cop retornat a la seva església, rebrà l’homenatge dels presents.
****************************************************************
PROCESSÒ DEL SANT CRIST RESCATAT
Antiga processó de l`oración
DILLUNE SANT
Esglesia de Sant Felip Neri
Confraría de Penitents dels Oratorians
(Actual Juventud Oratoriana)
Els organitzadors d’aquesta processó debatien quina imatge l’havia de presidir. Fou la confraria de la Joventut Oratoriana la que oferí la imatge del Crist Ressuscitat, venerada des de 1697 a l'església de Sant Felip Neri; la proposta fou acceptada amb gran entusiasme tant pel comitè de confraries com pel delegat episcopal, el Molt Il·lustre Sr. Joan Ensenyat.
L'any 1952 s'inicià la celebració de la processó de l’Oració, la qual discorria la nit de Dilluns Sant per la part alta de la ciutat. La sortida tenia lloc a l'església dels pares Caputxins i la cloenda a l'església de Sant Felip Neri, seus de les confraries de la Joventut Antoniana i la Joventut Oratoriana, respectivament.
Hi participaven les confraries de la Soledat (tot just estrenada, amb la seva primera aparició a les desfilades l'any 1957), Nostra Senyora del Remei del Molinar, Obra Redemptora de la Mercè, Sant Isidor del Liceu Espanyol, Cartoixans, Joventut Antoniana i Joventut Oratoriana.
Sant Crist Rescatat; portat per quatre penitents de la Confraria de Nostra Senyora del Remei, amb l'hàbit trinitari. Any 1958.
(Imatge procedent dels programes de Setmana Santa)
Sant Crist Rescatat; portat per quatre penitents de la Confraria de la Joventut Antoniana.
(Foto dels programes de Setmana Santa)
El dia 7 d’abril de 1952, la imatge del Crist Rescatat fou traslladada a l’església dels Pares Caputxins, acompanyada per la confraria de la Joventut Oratoriana, per tal de presidir per primera vegada la nova processó.
L’any 1954 s’estrenà un himne-marxa en honor al Sant Crist Rescatat, obra del mestre Francisco de Paula Baell i instrumentat pel músic Joaquín Portas.
El 7 d’abril de 1957, el Molt Il·lustre Sr. Joan Ensenyat va beneir un nou templet processional per portar la imatge del Sant Crist; aquest fou el mateix que, fins fa uns anys, portava la imatge del pas del Coronat d’Espines.
L’any 1959, la Junta General de Confraries decidí acordar, a proposta de les confraries participants en la desfilada de Dilluns Sant, que aquesta processó rebés el nom del “Sant Crist Rescatat”, en substitució de l’anterior denominació de processó de “l’Oració”.
HISTÒRIA I DEVOCIÓ DE LA IMATGE
La imatge del Sant Crist és una petita talla d'uns 60 cm d'estil gòtic; presenta algunes característiques singulars, com ara la manca de dos dits de la mà.
La festivitat del Sant Crist del Rescat se celebra el primer o el segon diumenge del mes de novembre. En la processó de l'any 1957, hi participaren les confraries de la Soledat —acabada d'estrenar, essent aquesta la seva primera aparició a les desfilades—, Nostra Senyora del Remei del Molinar, Obra Redemptora de la Mercè, Sant Isidor del Liceu Espanyol, Cartoixans, Joventut Antoniana i Joventut Oratoriana.
************************************************
PROCESSÓ DE L'ORACION A L'HORT
LUNES SANTO
Monasterio de Santa Clara
Confraría de Ntra. Sra. de la Salut.
Aquesta processó s’organitzà l’any 1985 i solament sortí un any la nit de Dilluns Sant, amb la partida des de l’església del convent de Santa Clara. Possiblement, el motiu que n’impulsà l’organització fou que, des de feia diversos anys, no sortia cap seguici processional a Palma el Dilluns Sant, atès que les antigues processons havien desaparegut.
Aquest antic pas de l’Oració en l’Hort, des de l’any 1983 fins al 1985, havia estat tret en processó per la Confraria de Nostra Senyora de la Salut. L’any 1986, seria la Confraria del Remei del Molinar qui en rebria la custòdia fins als nostres dies.
Imatge del pas de l'Oració en l'Hort, realitzat l'any 1867 per l'escultor Lluís Font i Martorell.
L'any 1983, la Confraria de Nostra Senyora de la Salut del Terreno es va fer càrrec de portar-lo a les processons de Setmana Santa, procedent de la desapareguda Diputació Provincial; el 1986 el cedí a la Confraria de Nostra Senyora del Remei del Molinar, la qual l'escorta en l'actualitat. La imatge fou objecte d'una restauració.l'any1991, fou restaurat D. Rafel Salvá.
(foto programa Setmana Santa)
*******************************************************
PROCESSÓ DE LA SEGONA CAIGUDA DE JESÚS
DILLUNS SANT
Església dels Pares Caputxins
(Confraria de la Joventut Antoniana
Aquesta processó partia de l’església dels Pares Caputxins i era organitzada per la Confraria de la Joventut Antoniana. El seu pas, la Segona Caiguda, donava nom al seguici processional i el presididia. Es va dur a terme durant un període molt breu de temps, des de l’any 1972 fins al 1974. Les confraries que hi participaven eren les següents: Joventut Seràfica, Jesús Natzarè, Creu de Calatrava (amb el seu pas), Nostra Senyora de l’Esperança, Nostra Senyora de la Mercè, Crist de l’Agonia, Confraria dels Cartoixans, Pas de l’Antiga Diputació (Jesús en l’Hort), Joventut Oratoriana i la Joventut Antoniana, que presidia la processó.
Fotos procedents de la pàgina web de la Confraria de la Joventut Antoniana)
LA SEGONA CAIGUDA (JUAN DE ÁVALOS, 1968)
L'any 1964, la confraria era presidida pel Sr. Ramon Colombàs, qui va contactar amb el Sr. Bartomeu March Servera per demanar-li col·laboració en la realització d'un pas per a l’entitat. El mateix Sr. March va acceptar la petició de manera desinteressada i fou ell qui escollí el cèlebre escultor Juan de Ávalos per a aquesta tasca.
En aquells anys, el Comitè de Confraries era presidit pel Sr. Carlos Alabern, a qui se li va consultar l'obra; aquest va determinar que, per l'ordre cronològic de la Passió, corresponia a la confraria realitzar la representació de «La Segona Caiguda».
El 1967 el conjunt arribà complet a Mallorca. El pas és integrat per quatre figures: el Crist agenollat i amb la corona d'espines; Simó de Cirene sostenint la creu, i la Verge acompanyada per Maria Magdalena. El conjunt es completa amb sis fanals adquirits a Sevilla i faldons de vellut marró.
El pas destaca per l'austeritat de les seves quatre expressives figures massisses, realitzades en tons ocres, marrons i beis, en sintonia amb la senzillesa de la confraria i dels antonians. L'obra duu la signatura de l'escultor a la base de la peanya i es troba catalogada dins la seva producció artística.
El dia 7 d'abril, Diumenge de Rams, fou beneït per l'Excm. Sr. Bisbe, Mons. Rafael Álvarez Lara, i apadrinat pel Sr. Bartomeu March Servera i la Sra. Maritin Cencillo de March. La seva primera sortida processional tingué lloc el Dijous Sant, 11 d'abril de 1968.
********************************************
PROCESSÓ DEL DAVALLAMENT
DIVENDRES SANT
Església de l'Anunciació (Hospital Provincial)
Cofradía de la Preciosísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo
(foto Revista La Roqueta)
Aquesta processó es realitzava des de l'antiguitat a l'església de l'Hospital Provincial la tarda de Divendres Sant, i discorria pels voltants de l'hospital, on la sagrada imatge del Crist visitava els monestirs de monges de clausura de la zona.
L'any 1957, va realitzar l'itinerari següent: plaça de l'Hospital, carrer de la Pietat, de la Concepció, de la Cavalleria, del Jardí Botànic i plaça de l'Hospital, amb l'entrada final a l'església de l'Anunciació.»
(foto revista de Setmana Santa a Mallorca)
El Divendres Sant, tota la gent acudia a l'església de l'Hospital per escoltar el sermó de «les Set Paraules» i contemplar el Davallament; posteriorment, s'iniciava la processó amb la imatge del Crist de la Sang, acompanyada per la Mare de Déu de la Soledat i la Prohomonia de la Sang.
Les esponges de la Sang” posen devora la imatge del Crist de la Sang, ja despullat del seu vel negre, amb la imatge de la Dolorosa al fons.(foto revistas de Setmana Santa a Mallorca)
*****************************************
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT
DIVENDRES SANT
Església de Santa Clara, del Socors i Basílica de Sant Francesc
CONFRARIES DEL CRIST DE L'AGONIA, SIMÓ DE CIRENE, SANT JERONI, JOVENTUT SERÀFICA, MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA I LA PAU, JESÚS NATZARÈ, SANT MIQUEL PRÍNCEP DE LES MILÍCIES, CONGREGACIÓ MARIANA DE PALMA I CREU DE CALATRAVA.
«Arribada la nit de Diventres Sant, el centre històric de la ciutat es preparava per a la realització de la Processó del Sant Enterrament, la qual partia de tres temples diferents:
Des del monestir de Santa Clara sortia una comitiva amb les confraries del Crist de l’Agonia, Simó de Cirene i Sant Jeroni, que recorria els carrers de Santa Clara, del Call i la plaça de Santa Eulàlia.
En aquesta plaça s'unien a les confraries de la Joventut Seràfica, la Mare de Déu de l’Esperança, Jesús Natzarè, Sant Miquel, la Congregació Mariana de Palma i la Creu de Calatrava, les quals provenien de l’església del Socors. Un cop reunides, es dirigien cap a la plaça de Cort, el carrer de Colom i la plaça Major; en aquesta darrera plaça, un reverend convidat realitzava una meditació sobre el misteri i, posteriorment, la Capella Oratoriana de Sant Felip Neri entonava un Miserere.
En acabar els actes, la processó discorria pels carrers de la Boveria i del Sindicat, la porta de Sant Antoni i el carrer del Socors. Un cop a l’església homònima, es procedia a la celebració del Sant Enterrament i, finalment, la processó continuava fins a l’església de Santa Clara, on es donava per conclosa.
(foto procedent de la pagina Web de la Confraría Juventut Serafica)
Durant diversos anys, la Confraria de la Joventut Seràfica —fins a l'any 1953, quan es va realitzar el pas del Sant Enterrament— portava a la processó de Divendres Sant una imatge del Crist Jacent procedent de l'església de Sant Francesc. Aquesta imatge era acompanyada per una Dolorosa cedida per les monges del monestir de la Concepció.
+de+wg-benvenuto-cellini-4%5B1%5D.jpg)
(foto procedent de la pagina Web de la Confraria Juventut Serafica.)
.jpg)
Dolorosa del monastir de la Concepció
(Foto Juan José Soler)
L'any 1960 va sortir per darrera vegada aquesta processó amb l'itinerari esmentat; l’any següent s’iniciaria una nova processó des de la Seu (la Santa Església Catedral). Hi participaren totes les confraries, a excepció d’aquelles que realitzaven les seves pròpies desfilades a les barriades.
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT
DIVENDRES SANT
La Seu (Santa Església Catedral) - Església del Socors
Aquesta processó té l'origen l'any 1960, quan es decidí suprimir les processons que partien del monestir de Santa Clara, de l'església del Socors i de la basílica de Sant Francesc, per iniciar una única desfilada des de la Seu.
Durant una dècada es va realitzar l'itinerari següent: Plaça de la Seu, carrer del Palau Reial (antic General Goded), plaça de Cort, carrer de Colom, plaça del Marquès del Palmer, plaça Major, carrer de Sant Miquel, plaça de la Mare de Déu de la Salut, carrer de Tous i Ferrer, d'Anselm Clavé, porta de Sant Antoni, carrer del Socors i església del Socors.
Hi participaven totes les confraries, a excepció de la de la Soledat, la de Nostra Senyora del Remei i la de Nostra Senyora de la Salut, les quals sortien en les seves respectives processons de barriada.»
**************************************
PROCESSÓ DE
NOSTRA SENYORA DE LA SALUT - SANT ENTERRAMENT
DIVENDRES SANT
Capella de Sant Alfons Rodríguez
Església de Nostra Senyora de la Salut
(El Terreno)
Confraria de Penitentes de Ntra. Sra. de la Salut (el Terreno)
L’any 1958 sortí per primera vegada a la barriada del Terreno la processó del Sant Enterrament; amb aquest motiu, l'any 1957 s’havia fundat la Confraria de Penitents de Nostra Senyora de la Salut, la qual comptà amb 121 confrares penitents en el seu primer any de vida.
La processó partia de l’oratori de Sant Alfons Rodríguez, situat al bosc del castell de Bellver, i discorria pels carrers de la llavors pintoresca barriada del Terreno. Una nota característica n'era la davallada dels natzarens per l’empinada escalinata de l'oratori, il·luminada únicament per la tèue llum dels seus hachons (atxes), mentre desfilaven pels carrers d’una de les barriades més senyorials de la nostra ciutat. Hi participaven diverses confraries, com ara la del Crist dels Navegants, la de Nostra Senyora del Carme, la de Nostra Senyora de l’Assumpció, la del Crist de Santa Creu i la de la Santa Faç.
Aquesta somne processó, amb un recolliment
foto de Miguel Comeche en:
*******************************************
PROCESSÓ DEL SILENCI
«LA SANG DES MOLINAR»
DIVENDRES SANT
Església de Nostra Senyora del Remei
(El Molinar)
%20de%20Copia%20de%20hh%20copiar.jpg)
Confraria de Nostra Senyora del Remei del Molinar
«El Divendres Sant se celebrava a la barriada del Molinar la processó de la Sang, en la qual la Confraria de Nostra Senyora del Remei acompanyava l'antiga imatge del Sant Crist dels Pescadors, sota la nova advocació de la Sang. Aquesta és una antiga imatge de Crist procedent de la desapareguda Honorable Confraria de Pescadors.
HISTÒRIA I DEVOCIÓ DE LA IMATGE
El Sant Crist dels Pescadors rebia culte a l'oratori de Sant Pere, que l'Honorable Gremi de Pescadors tenia a la parròquia de Santa Creu. Era denominat, també, el «Sant Crist del tirar», atès que era invocat per aquells que havien de realitzar el servei militar quan havien de ser sortejats (en el "tiratge" de les quintes). Quan l'oratori desaparegué, la imatge fou traslladada a la parròquia del Molinar, on gaudeix de gran devoció sota l'advocació de la Sang. La seva festa s'escau l'últim diumenge de juliol i, fins a la dècada dels seixanta, era portat en processó pels mariners i pescadors de la barriada la nit de Divendres Sant.
(Foto de María Leonor Amengual Serapio)
**********************************************
PROCESSÓ DE NOSTRA SENYORA DE LA SOLEDAT
DIVENDRES SANT
Església de Nostra Senyora de la Soledat
Confraría Obrera de Ntra. Sra. de La Soledat
Foto procedente de la Web de la Confraria Ntra. Sra. de la Soledat
La parròquia de Nostra Senyora de la Soledat, des de l'any 1959, celebrava la processó de l'esmentada Verge, patrona de la barriada palmesana homònima, amb la participació de la confraria de penitents, aleshores de recent creació. L’any 1959, la imatge de la Verge era portada pels germans que formaven la confraria; l’any 1960, es va beneir un nou pas per portar la imatge sobre rodes i, el 1961, gràcies a les Germanes de la Caritat, la Verge va poder lluir un nou mantell blau en substitució del negre que duia anteriorment.
L'any 2004, per iniciativa de l'Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma, es va treballar en la recuperació d'aquesta processó desapareguda i en l'acostament de les desfilades a les barriades. Juntament amb les confraries de Santa Mònica i la del Crist de l'Agonia, s'ha creat un itinerari amb sortida des de tres esglésies diferents, essent-ne una la parròquia de Nostra Senyora de la Soledat.
HISTÒRIA I DEVOCIÓ DE LA IMATGE
Durant la fundació de la confraria, essent-ne rector Jeroni Petro i vicaris els senyors Josep Caldentey i Damià Vidal, un grup de joves amb inquietuds per constituir una confraria en varen impulsar la creació. Tragueren en processó pels carrers de la barriada la imatge de Nostra Senyora de la Soledat, molt estimada pels palmesans, ja que eren moltes les persones que es desplaçaven des de Ciutat per veure desfilar aquesta processó, que tenia lloc el Divendres Sant, festivitat de la nostra titular.
La imatge, portada pels frares Mínims i que encara es conserva en el temple, és una de les talles més antigues de la parròquia i el centre de totes les festes religioses de la barriada. Es troba al cambril (anomenat «el cambril de la Verge») situat al centre del presbiteri, al qual s'accedeix pujant per una escala lateral de la nau esquerra, on es pot visitar i venerar la Verge. Antigament, només s'hi podia tenir accés mitjançant unes cintes que penjaven de les seves mans i baixaven pel retaule central. Amb la reforma del temple dels anys 60-70, s'hi passà a accedir per l'esmentada escalinata. La figura de la Verge és una Mare que reflecteix el dolor en veure el patiment del seu fill, que el portarà fins a la mort; les mans juntes representen la pena d'una mare.
Aquesta imatge sortí en processó pels carrers de la barriada de la Soledat i de Palma durant trenta-set anys, tant a les desfilades de Setmana Santa com a les festes de la barriada que se celebren el 15 de setembre, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors. Durant els primers anys, la Verge era portada per quatre costalers en un pas de dimensions reduïdes, però això durà poc temps, ja que uns anys més tard l'escultor Joan Esteva va realitzar un nou pas de dimensions més grans. Al principi també era portat a espatlles per quatre portadors i s’hi podia veure representada la Verge de la Soledat i la creu amb el sant sudari. S’hi va instal·lar il·luminació alimentada per bateries.
Passats uns anys, atès que la confraria va prendre un auge espectacular, es va realitzar una nova reforma del pas: se li col·locà una plataforma amb rodes, inicialment sense volant, tot i que l'any següent es decidí instal·lar-hi una direcció amb volant. El pas ja feia entre dos i tres metres de llargària, amb motllures pintades amb pa d'or i d'estil gòtic. Com a particularitat, tenia tres braços de llum amb la forma del campanar de la Soledat; cada peu tenia dos fanals amb llum elèctrica generada per bateries i amb els vidres gravats amb la insígnia de la confraria: la creu amb el sant sudari. Els faldons que cobrien tota l'estructura de ferro i les rodes eren de color granat, realitzats per Joan Esteva, mentre que el xassís fou obra de Jaume Pizà.»
.jpg)