LES CONFRARIES GREMIALS A PALMA
Els seus orígens
Dins de la història de Mallorca hem de distingir dos tipus de confraries: les de culte i les gremials, que buscaven la promoció i la protecció dels seus oficis alhora que la protecció religiosa.
Tenien un sant com a patró i una festa de contingut religiós, encara que es reflectís en actes profans.
Existien dos tipus de confrares: els que eren de l'ofici i els anomenats «de gràcia», que hi pertanyien per devoció i pagaven la seva corresponent quota o almoina.
Era habitual que tinguessin capella pròpia o cedida en alguna església, amb tot el necessari per celebrar la litúrgia, i no hi podia faltar la imatge del seu titular. Disposaven d'una caixa guardada en un lloc segur per dipositar-hi les almoines dels confrares, que anaven destinades a l'obra comuna.
Disposaven de segell i bandera, i en algun cas de gales heràldiques per a les trompetes.
Des del segle XIII al XIX van anar sorgint amb vida pròspera multitud de gremis, arribant a sumar-ne 48 a la ciutat.
Quan els mestres d'un ofici desitjaven constituir «col·legi» i «confraria», redactaven sobretot un projecte d'estatuts i ordenances (ordinació o capítol) pels quals es volien regir, i l'elevaven mitjançant una instància (suplicació) a l'aprovació de l'Espectable Lloctinent, passant el projecte a informe dels Jurats de la Ciutat; i si l'informe era favorable, autoritzava, ratificava i confirmava la creació del nou Col·legi. Seguidament, se sol·licitava al Sr. Bisbe o al seu Vicari General un decret d'erecció de la confraria. Una vegada obtingudes les aprovacions civil i eclesiàstica, l'associació quedava legalment i canònicament constituïda en els seus dos aspectes: professional i religiós.
Organització Interna
Els gremis estaven regits per una junta directiva o rectora anomenada «Prohomonia» (contracció de prohomonia) i també «Retgiment» (Regiment), que constava dels següents membres:
Sobreposats: era el President (Sobreposat Major) i Vicepresident (Sobreposat Menor) de l'associació. En els segles XVIII i XIX la veu «sobreposat» va ser traduïda per «majordom».
Clavari: venia a ser el dipositari de l'entitat.
Prohoms: la tasca dels prohoms era anàloga a la dels vocals o consellers de les societats modernes.
Oïdors de comptes: la seva missió era examinar i fiscalitzar els comptes de l'associació.
Veedors: els veedors havien de visitar els tallers (botigues, obradors) de l'ofici i inspeccionar des del punt de vista tècnic les obres que s'executaven.
Confrares: els col·legiats que formaven les associacions gremials eren anomenats senzillament «confrares», i les vídues de menestral amb taller obert, «confrareses». Tots els confrares contribuïen al sosteniment de la seva associació amb dos diners setmanals; pagaven també quotes extraordinàries quan així s'acordava. Als membres de la prohomonia i als confrares en general se'ls donava el títol d'Honorable (Honorable sobreposat; Honorable pescador, etc.).
La fi religiosa de les confraries
Les confraries gremials desenvolupaven fins religiosos, mutuals i professionals; totes elles triaven un sant com a patró celestial al qual retien culte, ja fos en una capella d'alguna església o en el seu oratori propi.
El dia del seu Sant Patró era festiu per a l'ofici, i tots els confrares venien obligats a assistir als actes amb què se solemnitzava la festa patronal.
A la vigília es reunien al local social i d'allà es dirigien, precedits de la bandera de la Confraria i acompanyament de música, a l'església on es venerava el seu Sant Patró per assistir al cant d'una salve o completes; l'endemà assistien també en corporació a l'ofici major amb sermó que, amb tota solemnitat, se celebrava a la mateixa església. Un dinar de fraternitat i diversos gresques populars completaven el programa de les festes patronals gremials.
El fi de les Confraries Gremials
El Trienni Liberal (1820-1823)
Després de la restauració de la Constitució de 1812 l'any 1820, els governs liberals del Trienni van haver de fer front de nou al problema del deute que durant el sexenni absolutista (1814-1820) no s'havia resolt. Per a fer-ho, les noves Corts van revalidar el decret de les Corts de Cadis del 13 de setembre de 1813 mitjançant el decret de 9 d'agost de 1820, que va afegir als béns a desamortitzar les propietats de la Inquisició espanyola recentment extingida.
 |
| Juan Álvarez Mendizábal |
El fi de les Confraries Gremials
El Trienni Liberal (1820-1823)
Després de la restauració de la Constitució de 1812 l'any 1820, els governs liberals del Trienni van haver de fer front de nou al problema del deute que durant el sexenni absolutista (1814-1820) no s'havia resolt. Per a fer-ho, les noves Corts van revalidar el decret de les Corts de Cadis del 13 de setembre de 1813 mitjançant el decret de 9 d'agost de 1820, que va afegir als béns a desamortitzar les propietats de la Inquisició espanyola recentment extingida.
ORDRE QUE OBSERVAVEN ELS GREMIS A FINALS DEL SEGLE XVIII, I EL PAS QUE PORTAVEN A LA PROCESSÓ DEL DIJOUS SANT, DE LA CONFRARIA MÉS JOVE A LA MÉS ANTIGA
- ELS MOLINERS DE VENT: La Degollació dels innocents.
- ELS CREBADORS I MESURADORS: La Transfiguració del Senyor.
- ELS CORDELERS: La Samaritana.
- ELS VELLUTERS: La Resurrecció de Llàtzer.
- ELS MANTERS: L'Entrada de Crist a Jerusalem.
- ELS MARXANDANTS: El comiat de Maria Santíssima.
- ELS SOMBRERERS: El sopar Eucarístic.
- ELS ESPARTERS: L'Oració a Getsemaní.
- ELS MOLINERS D'AIGUA: Sant Pere tallant l'orella a Malcus.
- ELS CURTIDORS: La traïció de Judes.
- ELS TRAGINERS DE GARROT: Jesús sentenciat a mort.
- ELS HORTOLANS: Jesús objecte de burles.
- ELS ALBARANS (MESTRES DE CASES): Jesús d'Herodes a Pilat.
- ELS CARNISSERS: Jesús assotat.
- ELS FORNERS: Jesús coronat d'espines.
- ELS TEIXIDORS DE LI: Ecce-Homo.
- ELS PESCADORS: Jesús davant Pilat.
- ELS GERRERS: Jesús carregat amb la creu.
- ELS BOTERS: La Verònica.
- ELS FUSTERS: La caiguda de Jesús.
- ELS SABATERS: Sorteig de la túnica de Jesús.
- ELS SASTRES: Jesús clavat a la creu.
- ELS TEIXIDORS DE LLANA: Jesús bevent fel i vinagre.
- ELS PELAIRES: Jesús dient «Ecce Mater Tua».
- ELS HERRERS: Maria Santíssima al peu de la creu.