PROCESSO DEL SANTISIM CRIST DE LA SANG
%20de%20prensa_0092.jpg)
.jpg)
Segons el P. Gabriel Llompart C.R., en un article escrit a la revista Brisas, existia una imatge realitzada per l'escultor Joan Mestre anomenada «Jesús Pres». (1)
 |
Armes dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem A finals del segle XVI, dues famílies nobles fundaren la processó del Sant Enterrament. Se celebrava el Divendres Sant després de les Matines i transcorria des de la Seu, recorrent la ciutat antiga fins a l'oratori del Sant Sepulcre, situat al carrer de la Concepció. Acompanyaven les imatges divuit cavallers de l'Orde del Sant Sepulcre, el clergat de la catedral i el Sr. Bisbe. Entrats al segle XX, aquesta processó només discorria per l'interior de la Seu; els cavallers de la noblesa mallorquina portaven el Crist Jaien en un bell pas dut a espatlles. EL DAVALLAMENT A la Catedral de Palma de Mallorca Cerimònia de la litúrgia popular que se celebrava el Divendres Sant; consistia a escenificar el davallament del Cos de Crist Exànime de la Creu, que era dipositat en braços de la seva Mare per Nicodem i Josep d'Arimatea. A l'arxiu capitular de la Seu es conserva un plànol de l'escenificació anual, amb la indicació de les posicions dels autors, que eren tots clergues. Es tracta de la representació més antiga de la figuració d'un escenari que es conserva a Espanya. «LES COBLES DEL DAVALLAMENT DE LA CREU» que es realitzen cada any a la Seu s'han conservat en el manuscrit (Llabrés, segle XVI). A finals del segle XVII, un enfrontament entre el Bisbe i el capítol catedralici va provocar la decisió de Roma de substituir el text en català per un en llatí i de suprimir els actors, que varen ser substituïts per les imatges. La cantarella llatina es va conservar fins a principis del segle XX en diversos pobles de Mallorca, però va ser substituïda per una davallada de la Creu en silenci, seguida de la processó del Sant Enterrament. |
******************************
Gravat conservat a la Biblioteca Lluís Alemany
LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DEU DE LA SOLEDAT
DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PAULA DE LA CIUTAT DE PALMA.
– DIVENDRES SANT –
La processó té els seus orígens l’any 1713, quan fou instaurada a la ciutat de Palma pel pare provincial de l’Orde Mínima, fra Miquel Estela Pons, qui l’any 1721 fou nomenat bisbe de Jaca. Igualment, en altres convents de l’illa també es duia a terme aquesta pràctica, caracteritzada per la solemnitat de l’acte i per la participació activa de la comunitat devota.
A diferència d’altres processons celebrades a la ciutat, aquesta es distingia per la seva sobrietat i senzillesa, trets vinculats a l’organització a càrrec de la comunitat de frares mínims. Segons les fonts històriques, un cop finalitzats els actes vespertins del Divendres Sant —concretament després del sermó de les soledats de María, en el qual es recordava el dolor de la Mare de Déu davant la mort del seu Fill— s’iniciava la processó. Aquesta tenia lloc durant la nit del mateix dia i era presidida per la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
L’organització de la processó
L’organització d’aquesta solemne processó recauria habitualment en membres de la noblesa local. Tres senyors eren designats per encapçalar el seguici, i assumien, a més, la responsabilitat de convocar altres participants. En aquells anys en què la noblesa de la ciutat no exercia aquesta funció, l’organització era assumida pels frares mínims, els quals s’encarregaven de la totalitat dels preparatius i convidaven els oficials pertanyents als antics oficis gremials.
El seguici processional
La processó era encapçalada per una gran creu amb sudari blanc, un guió i un estendard, insígnies que eren portades per tres cavallers de la noblesa. Aquests assistien amb un llarg ropatge negre de caràcter cerimonial i portaven torxes o ciris de cera coneguts com atxes de quatre blens. Juntament amb ells desfilaven els criats, vestits amb llibrea de gala. Tot seguit, els oficials dels antics gremis, revestits de blanc, participaven també amb torxes. Darrere aquest grup de laics, la imatge de la Mare de Déu era precedida pel Sant Sepulcre, que contenía la representació de Crist jacent. Aquest era portat pels membres del gremi de pescadors, vestits amb túniques de tela setinada de color negre. Posteriorment, desfilaven els integrants de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, qui, en rigorós dol, portaven un rosari i un ciri. A continuació, la processó era continuada per la creu del convent, acompanyada de la comunitat de religiosos mínims, que portaven ciris i obrien pas a la imatge de la Mare de Déu. Aquesta darrera era traslladada en andes, sostingudes a espatlles per quatre frares revestits amb casulles. Finalment, un altre grup de religiosos mínims tenia l’encàrrec de portar les vares del pal·li que cobria la
imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
( Ntr. Sra. de la Soledat baix pali
Ilustració de Pedro Angulo.)
Itinerari de la processó
La processó sortia de l’església del convent de Sant Francesc de Paula i recorria els següents carrers i places: carrer de Minyones, carrer Barreteria, carrer dels Verins, placeta de Sant Nicolau, carrer d’en Brondo, plaça del Born, carrer del Comte de Puig, carrer de sa mà Moro, carrer dels Apuntadors i convent de Sant Francesc de Paula. A la plaça del Born, gràcies al finançament d’una obra pía del devot Rafael Ferrer, de l’ofici de pelaire, s’encenien nombrosos festers per il·luminar l’entrada a l’església quan la comitiva arribava al convent de Sant Francesc de Paula.
Altres processons de Nostra Senyora de la Soledat al convent de Sant Francesc de Paula de la Ciutat
La constitució de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat a la ciutat de Palma representà l’inici de la creació de noves confraries en diversos pobles de Mallorca on hi havia convents de l’Orde Mínima. Totes aquestes confraries disposaven dels seus propis privilegis i indulgències.
Al convent de Sant Francesc de Paula de la ciutat, la devoció i veneració a Nostra Senyora de la Soledat per part dels seus confrares s’expressava mitjançant processons que tenien lloc els quatre diumenges de cada mes. En aquestes ocasions s’emprava una imatge diferent de la titular, la qual restava habitualment a la seva capella i només era treta en processó el Divendres Sant i en determinades rogatives especials.
Entre els actes de major rellevància destacava la processó posterior a la celebració de la Pasqua, en la qual s’homenatjava la Mare de Déu de la Soledat amb una festivitat solemne. Aquest esdeveniment es caracteritzava per la presència de música litúrgica i per la predicació del denominat sermó de les soledats glorioses. En aquest context, la imatge principal era davallada de la seva capella per ser portada en processó, que s’iniciava després de la celebració de les vespres, establertes per commemorar la sepultura de Crist o el seu davallament de la creu.[4]
La promesa de Rafael Ferrer i la processó de la Mare de Déu de la Soledat
El pare Nicolau, en la seva Crònica, recull diversos miracles atribuïts a la Mare de Déu de la Soledat, considerats testimonis de la profunda devoció dels fidels envers aquesta sagrada imatge. Entre aquests destaca el cas de Rafael Ferrer, artesà de l’ofici de pelaire, qui va emmalaltir greument d’un mal que els metges no aconseguiren guarir. Després d’un llarg període de deliris i de pèrdua d’apetit, el seu estat de salut es deteriorà fins al punt que només s’esperava la seva mort.
Davant aquesta situació, la seva esposa, en constatar la ineficàcia dels recursos humans, decidí recórrer al patrocini de la Mare de Déu. En aquest context, ideà una forma d’agraïment en cas que es produís la curació: encendre nombrosos festers a la plaça del Born durant la nit de Divendres Sant, quan la processó entràs a l’església. En comunicar aquesta promesa al seu marit, ell l’acceptà afirmant que, si la Mare de Déu li concedia la salut, compliria el vot tots els anys de la seva vida.
Segons relata la Crònica, des d’aquell moment s’atribuí a la intervenció de la Mare de Déu la recuperació del malalt. En compliment del que havia promès, Ferrer es va encarregar, durant molts anys, d’encendre un gran nombre de festers en la nit de Divendres Sant. Aquest gest no sols constituïa una acció de gràcies, sinó que també embellia notablement la plaça i conferia més esplendor a la processó de la Mare de Déu de la Soledat.[5]
La Confraria gremial dels Pescadors de Ciutat, la seva indumentària en la processó de la Mare de Déu de la Soledat i el possible vincle amb l’Orde dels Frares Mínims
La confraria del Gremi de Pescadors de Ciutat disposava de sala i capella al carrer de Sant Pere, al barri de Santa Cruz. Segons la crònica dels mínims de fra P. J. Nicolau, en la processó de Divendres Sant dedicada a Nostra Senyora de la Soledat, els pescadors eren els encarregats de portar el Sant Sepulcre amb la imatge de Crist jacent. A l’acte hi assistien els seus prohoms vestits amb indumentària de color negre feta de tela setinada.
No es té constància del motiu pel qual el gremi de pescadors participava en la processó de Nostra Senyora de la Soledat amb aquest càrrec, ni tampoc de la seva relació directa amb els frares mínims. És possible que el vincle estigués relacionat amb sant Francesc de Paula, titular del convent, ja que, en ser fundador de l’Orde Mínima, era també patró de mariners i pescadors. La seva imatge es trobava situada al retaule major de l’església conventual.
El gremi de pescadors participava en la processó de la Mare de Déu de la Soledat vestit amb una vesta de color negre, la mateixa que emprava en la processó del Sant Crist de la Sang. Resulta significatiu que, mentre totes les confraries gremials de la ciutat vestien de blanc durant la processó de Dijous Sant, els pescadors mantinguessin el color negre. Cal suposar que aquesta elecció responia a l’adequació simbòlica del negre als actes de Divendres Sant, cosa que explicaria l’excepció respecte de la resta de confraries en la seva participació a la processó del Sant Crist de La Sang.
No fou fins a l’any 1791 quan es produí una uniformitat en la indumentària processional: la vesta blanca utilitzada tradicionalment pels gremis fou substituïda pel color negre, el qual passà a ser d’ús generalitzat tant en la processó de Dijous Sant com en la de Divendres Sant.[6]
Aproximació il·lustrativa de la processó de Nostra Senyora de la Soledat de la Ciutat de Palma — autoría P. Angulo.
( Aproximació de la processó de Ntr. Sra. de la Soledat baix pali - ilustració de Pedro Angulo.)
1- Creu amb sudari blanc, guió i estendard, 2- Cavallers de la noblesa, 3- Oficials dels antics gremis de la Ciutat, 4- Crist jacent, 5- Confraria de Nostra Senyora de la Soledat, 6- Comunitat de frares mínims, 7- Mare de Déu de la Soledat.
____________________________________________________
[1] BOVER, J. M.: Misceláneas históricas de Mallorca, Primera procesión de la Soledad, del Viernes Santo, V. I, pág. 362.
[2] NICOLAU, P, J.: Crónica de los Conventos de la Provincia de Mallorca de la Orden Mínima, 1709, pág. 64-65.
[3] Semanario de Palma el Monitor Religioso, T. 2.
[4] NICOLAU, P, J.: Crónica de los Conventos de la………. pág.68
[5] NICOLAU, P, J.: Crónica de los Conventos de la………. pág.69
[6] GILI I FERRER, A, Mm.: Pregón de la Semana Santa de Palma de Mallorca del año 2010.
La primera comunidad, de religiosos Mínimos fue establecida en Mallorca en el año 1582, estableciéndose junto a la capilla de Sant Nicolauet de Porto Pi, que les había cedido el Gran y General Consell, debido a los peligros que suponía estar extramuros de la ciudad, se trasladaron en octubre del mismo año a la barriada de La Soledad, sobre el camino de Manacor, acabada de construir solo hacia unos meses, el lugar era poco sano, y el año 1585, el beato Gaspar de Bono funda otro convento en Palma, al pie de la Almudaina , dedicado a San Francisco de Paula.
El nuevo convento y la nueva Iglesia eran de muy buena construcción, sobresaliendo por su arquitectura la capilla octágona dedicada a Nuestra Señora de la Soledad. El convento fue derribado en el año1830, y en su lugar se construyo la actual plaza de la Reina (1963).
HISTORIA Y DEVOCION DE LA IMAGEN
(foto del P. Angulo) |
La Pietat, Cofradía de Jesús Nazareno de Albacete. |