"Señor, lo que quiero que me deis es trabajos que padecer por vos, y que sea yo menospreciado y tenido en poco”.
Juan de la Cruz
La devoció per la imatge de Crist en la seva Caiguda estava íntimament lligada al Carmel després de la seva reforma, tal com consta en les primeries de les ordinacions fundacionals que encara es conserven, on es llegeix:
“ya prendieron esta devoción de sus santos fundadores Santa Teresa de Jesús, que recibió singulares favores de Jesús Nazareno y San Juan de la Cruz, primer Rector del Colegio de Carmelitas Descalzos de Baeza”
"Vull contar-vos una cosa que em succeí amb Nostre Senyor. Teníem un crucifix al convent i, estant jo un dia davant d'ell, em semblà que estaria més decentment a l'església; amb el desig que no sols els religiosos el reverenciessin, sinó també els de fora, ho vaig fer tal com m'havia semblat. Després de tenir-lo a l'església, posat tan dignament com vaig poder, estant un dia en oració davant seu, em digué: 'Fra Joan, demana'm el que vulguis, que jo t'ho concediré per aquest servei que m'has fet'. Jo li vaig dir: 'Senyor, el que vull que em doneu són treballs per patir per vós, i que jo sigui menyspreat i tingut en poc'. Això vaig demanar a Nostre Senyor, i la Seva Majestat ho ha canviat, de manera que abans tinc pena per la molta honra que em fan tan sense merèixer-la"
Aquest quadre es conserva encara al convent dels descalços de Segòvia. La difusió d'aquest motiu no es produí només a través de la publicació de la seva vida després de la seva mort, sinó també mitjançant gravats que representaven l'escena del diàleg de Sant Joan de la Creu amb el Natzarè. En aquests gravats, sol aparèixer en primer lloc el Natzarè de mig cos, per passar després a representar-lo de cos sencer i, de vegades, caigut.
A partir d'aquí es forjaran una sèrie de confraries penitencials al Carmel Descalç denominades de Santa Elena. Aquest nom, Confraria de la Creu de Santa Elena, fou el mateix amb què es fundaren les de Granada, Baeza, Jaén, Mancha Real i d'altres, totes en convents de carmelites descalços. Hi pogué influir l'especial devoció passionista de Sant Joan de la Creu. Els convents encarregaran obres a Pablo de Rojas, José de Mora, Pedro de Mena i d'altres.
La Caíguda de José de Mora
Desapareguda durant els trists successos destructors de l'art de 1936, es va perdre la que per a tothom era la joia de la Setmana Santa d'Úbeda: una imatge que rebia culte a l'església dels Carmelites Descalços d'Úbeda, atribuïda a l'escultor José de Mora, fill del també imaginer mallorquí Bernat Mora, residents tots dos a Granada.
Nostre Pare Jesús Caigut (Còrdova)
La fundació de la confraria s'esdevingué l'any 1765. Atès el fervor envers la imatge de Jesús, el prior de la comunitat carmelita, fra Andreu de Santa Maria, impulsà la constitució de la germandat.
Es tracta d'una imatge anònima del segle XVII, la qual fou restaurada per Miguel Arjona l'any 1981. Representa una de les tres caigudes de Jesús durant el seu trànsit per la Via Dolorosa, tal com relaten les estacions del Via Crucis.
EL PAS DE LA PRIMERA CAIGUDA DE JESÚS
Confraria de Penitents de Ntra. Sra. del Carme.
Palma de Mallorca
L’any 1965, la confraria de Penitents de Ntra. Sra. del Carme va acompanyar per primera vegada el pas de la Primera Caiguda de Jesús, el qual fou beneït el dia 4 d’abril del mateix any. L'obra es va realitzar al taller d’escultura de El Arte Cristiano d’Olot, i l’autor del modelatge de les figures fou l’escultor Manel Traité.
El grup escultòric fa al·lusió a la primera caiguda de Jesús camí del Calvari, tot seguint la mateixa iconografia devocional de l’Orde del Carmel i l’experiència de sant Joan de la Creu amb el quadre dels descalços de Segòvia.