«Us convido a conèixer aquest espai digital dedicat a la memòria de la nostra Setmana Santa d'antany. Aquest projecte neix amb la voluntat de recopilar i documentar tota la informació relativa a les celebracions històriques que es trobaven en risc de desaparèixer. En aquest blog es presenten processons, passos i confraries pretèrites que han format part del nostre llegat i que, actualment, ja no tenen continuïtat.»
"Señor, lo que quiero que me deis es trabajos que padecer por vos, y que sea yo menospreciado y tenido en poco”.
Juan de la Cruz
La devoció per la imatge de Crist en la seva Caiguda estava íntimament lligada al Carmel després de la seva reforma, tal com consta en les primeries de les ordinacions fundacionals que encara es conserven, on es llegeix:
“ya prendieron esta devoción de sus santos fundadores Santa Teresa de Jesús, que recibió singulares favores de Jesús Nazareno y San Juan de la Cruz, primer Rector del Colegio de Carmelitas Descalzos de Baeza”
"Vull contar-vos una cosa que em succeí amb Nostre Senyor. Teníem un crucifix al convent i, estant jo un dia davant d'ell, em semblà que estaria més decentment a l'església; amb el desig que no sols els religiosos el reverenciessin, sinó també els de fora, ho vaig fer tal com m'havia semblat. Després de tenir-lo a l'església, posat tan dignament com vaig poder, estant un dia en oració davant seu, em digué: 'Fra Joan, demana'm el que vulguis, que jo t'ho concediré per aquest servei que m'has fet'. Jo li vaig dir: 'Senyor, el que vull que em doneu són treballs per patir per vós, i que jo sigui menyspreat i tingut en poc'. Això vaig demanar a Nostre Senyor, i la Seva Majestat ho ha canviat, de manera que abans tinc pena per la molta honra que em fan tan sense merèixer-la"
Aquest quadre es conserva encara al convent dels descalços de Segòvia. La difusió d'aquest motiu no es produí només a través de la publicació de la seva vida després de la seva mort, sinó també mitjançant gravats que representaven l'escena del diàleg de Sant Joan de la Creu amb el Natzarè. En aquests gravats, sol aparèixer en primer lloc el Natzarè de mig cos, per passar després a representar-lo de cos sencer i, de vegades, caigut.
A partir d'aquí es forjaran una sèrie de confraries penitencials al Carmel Descalç denominades de Santa Elena. Aquest nom, Confraria de la Creu de Santa Elena, fou el mateix amb què es fundaren les de Granada, Baeza, Jaén, Mancha Real i d'altres, totes en convents de carmelites descalços. Hi pogué influir l'especial devoció passionista de Sant Joan de la Creu. Els convents encarregaran obres a Pablo de Rojas, José de Mora, Pedro de Mena i d'altres.
La Caíguda de José de Mora
Desapareguda durant els trists successos destructors de l'art de 1936, es va perdre la que per a tothom era la joia de la Setmana Santa d'Úbeda: una imatge que rebia culte a l'església dels Carmelites Descalços d'Úbeda, atribuïda a l'escultor José de Mora, fill del també imaginer mallorquí Bernat Mora, residents tots dos a Granada.
Nostre Pare Jesús Caigut (Còrdova)
La fundació de la confraria s'esdevingué l'any 1765. Atès el fervor envers la imatge de Jesús, el prior de la comunitat carmelita, fra Andreu de Santa Maria, impulsà la constitució de la germandat.
Es tracta d'una imatge anònima del segle XVII, la qual fou restaurada per Miguel Arjona l'any 1981. Representa una de les tres caigudes de Jesús durant el seu trànsit per la Via Dolorosa, tal com relaten les estacions del Via Crucis.
EL PAS DE LA PRIMERA CAIGUDA DE JESÚS
Confraria de Penitents de Ntra. Sra. del Carme.
Palma de Mallorca
L’any 1965, la confraria de Penitents de Ntra. Sra. del Carme va acompanyar per primera vegada el pas de la Primera Caiguda de Jesús, el qual fou beneït el dia 4 d’abril del mateix any. L'obra es va realitzar al taller d’escultura de El Arte Cristiano d’Olot, i l’autor del modelatge de les figures fou l’escultor Manel Traité.
El grup escultòric fa al·lusió a la primera caiguda de Jesús camí del Calvari, tot seguint la mateixa iconografia devocional de l’Orde del Carmel i l’experiència de sant Joan de la Creu amb el quadre dels descalços de Segòvia.
“La procesión como en todos los lugares, camina ordenada en dos hileras, entre las cuales a más o menos distancia, cuatro eclesiásticos o cuatro encapuchados portan grandes imágenes de tamaño natural, que representan los momentos más importantes de la pasión de Cristo. Abren la procesión los encapuchados que portan grandes faroles y estandartes con los símbolos de la pasión.”
(Arch. Luis Salvador de Austria – 1871)
A punt de complir-se els 150 anys des que, l’any 1867, la Junta General de Beneficència decidís encarregar un nou conjunt d'imatges per a la processó del Dijous Sant —les quals havien de substituir els antics passos gremials que havien perdurat després de la desamortització patida tres dècades enrere—, avui dia, afortunadament, la majoria d’aquestes obres encara formen part de les desfilades processionals de la nostra ciutat. En resten excloses només dues: l’una, custodiada per una confraria (Jesús amb la Creu a l'esquena) sense processonar des de fa 25 anys; i l’altra, en parador desconegut (La Dolorosa), obra de l’escultor Llorenç Ferrer.
Totes aquestes imatges, llevat d'una, han estat adaptades actualment a nous passos de tracció mecànica, fet que ha comportat deixar de banda les antigues fluxes o bases que, en el seu moment, eren portades a espatlles per grups de quatre persones.
A punt de complir-se els 150 anys des que, l’any 1867, la Junta General de Beneficència decidís encarregar un nou conjunt d'imatges per a la processó del Dijous Sant —les quals havien de substituir els antics passos gremials que havien perdurat després de la desamortització patida tres dècades enrere—, avui dia, afortunadament, la majoria d’aquestes obres encara formen part de les desfilades processionals de la nostra ciutat. En resten excloses només dues: l’una, custodiada per una confraria (Jesús amb la Creu a l'esquena) sense processonar des de fa 25 anys; i l’altra, en parador desconegut (La Dolorosa), obra de l’escultor Llorenç Ferrer.
Totes aquestes imatges, llevat d'una, han estat adaptades actualment a nous passos de tracció mecànica, fet que ha comportat deixar de banda les antigues fluxes o bases que, en el seu moment, eren portades a espatlles per grups de quatre persones.
Quan el pas era custodiat per la Confraria de Ntra. Sra. de la Salut del Terreno.
(foto programes de S.S.)
Processó de Jesús a l’Hort
Aquesta processó s’organitzà l’any 1985 i només va sortir un any durant la nit del Dilluns Sant, amb inici a l’església del convent de Santa Clara. Probablement, el motiu que va originar l’organització d’aquesta desfilada fou que, des de feia diversos anys, no sortia cap seguici processional a Palma el Dilluns Sant, atès que les processons antigues havien desaparegut.
Aquest antic pas de l’Oració a l’Hort, des de l’any 1983 fins al 1985, havia estat processonat per la Confraria de Ntra. Sra. de la Salut. L’any 1986, fou la Confraria del Remei del Molinar qui el rebé en custòdia fins als nostres dies.
Curiosament, a la ciutat d'Inca i per encàrrec d'una família particular, l'escultor Guillem Galmés, deixeble de Lluís Font, va esculpir una talla idèntica a la realitzada pel seu mestre anys enrere a Palma. Qui sap si tots dos van treballar al mateix taller amb els mateixos esbossos; el fet més curiós de tot plegat és que ambdues imatges, durant més d'una centúria, han estat portades de la mateixa manera fins a l'actualitat.
(foto P. Angulo)
Actualment, la talla de Jesús a l'Hort es troba sota la custòdia de la Confraria de Penitents de Ntra. Sra. del Remei del Molinar, a l'església parroquial del mateix nom.
(foto de Tomeu Garcia - Inca)
La imatge de Jesús a l’Hort d’Inca és de propietat particular i ha estat custodiada, generació rere generació, pels hereus de la família propietària. L’any 2016 es va fundar una confraria de penitents sota l’advocació del mateix titular, la qual és l’encarregada de portar-la durant les processons de Setmana Santa.
Va néixer l’any 1774 a Catalunya, concretament a Vilafranca del Penedès, fill del matrimoni format per Teresa Valles i Josep Ferran. A vint anys ja disposava de taller propi i va dur a terme diversos treballs per al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona. Arribà a Mallorca juntament amb el director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folch i Costa, atès que l’illa fou un dels pocs indrets on no arribaren les tropes franceses durant la Guerra del Francès.
En arribar a Palma amb els seus dos fills, s’instal·là en un taller ubicat a la plaça del Carme, per posteriorment obrir el seu propi obrador al carrer dels Moliners. Allà hi va desenvolupar un gran nombre d’encàrrecs per a tota l’illa, des d’ebenisteria fins a imatgeria religiosa; els seus treballs gaudien de molt de prestigi, especialment la fina ebenisteria que duia el seu segell personal.
Al seu taller es va forjar un grup de joves deixebles que, malgrat les exigències del mestre i la dura disciplina i perfeccionisme a què es veien sotmesos, donarien lloc a l’inici d’una escola que perduraria a través de diverses generacions d’alumnes. D'entre ells, podem destacar Josep Lladó i Miquel Borràs, els quals, al seu torn, tingueren els seus propis deixebles a qui transmeteren els ensenyaments del Mestre Adrià. De tota aquesta genealogia de mestres arribem fins a l’escultor Lluís Font i el seu deixeble Guillem Galmés, seguidors de l’estil del gran mestre Adrià.
Un Obrador dedicat al mobiliari y a la estatuaria religiosa
Mare de Déu d’Agost Sant Jaume
Adrià Ferran va tenir en l’Església un dels seus principals clients, especialment la Reial Cartoixa de Valldemossa, la qual li encarregà diversos treballs tot d’una que va obrir el seu taller a Palma. Per als monjos cartoixans va realitzar, entre altres escultures, un grup escultòric de la Pietat i uns esplèndids sant Bru i sant Joan Baptista, els quals es conserven a la Seu des del 1840, arran de la desamortització de Mendizábal.
A l'església de Sant Jaume va realitzar la Mare de Déu d’Agost amb el seu llit, la mateixa que podem veure cada quinze d’agost exposada a la nau central del temple. També va obrar la capella de la Puríssima i els dos grans canelobres de set braços que encara avui es conserven a l'església. Posteriorment, va treballar en altres centres: a la parròquia de Sant Nicolau, concretament a la capella de Sant Josep —la tercera entrant pel portal major al costat de l’Epístola—; a l’església de Sant Gaietà, a la capella de Sant Faust, obra encarregada per Jeroni Morell i Bordils; o a Santa Eulàlia, on va realitzar una altra Pietat (que durant diversos anys de finals del segle XIX va sortir en processó el Divendres Sant).
A l’església de Sant Felip Neri també va deixar mostres del seu ofici amb la realització de la imatge titular de Ntra. Sra. del Remei, actualment a l'església de Binissalem. Finalment, per a la Catedral d’Eivissa, va treballar en el templet amb la imatge de la Mare de Déu de les Neus, patrona de l’illa.
Sant Bru
Ntra. Sra de les Neus
Novament a Barcelona
Cap a l’any 1822, sembla que va vendre tots els seus béns per fer front als deutes i retornar a Barcelona (fet que pot sorprendre atesa la constància de les nombroses factures que sortien del seu taller i l’elevada remuneració que rebia pels seus treballs). El seu deixeble, Josep Lladó, li va comprar part de les eines, les quals passaren posteriorment a mans de l’escultor Guillem Galmés, qui també custodiava nombrosos esbossos de fang de gran part de la producció que sortí de les mans d’aquest gran artista.
De nou a Barcelona, entre els anys 1822 i 1823, va realitzar el grup escultòric de sant Just i sant Pastor per a la parròquia homònima. L’any 1825, amb una economia molt precària, va exposar obres a la Llotja de Barcelona i va executar l’estàtua de Neptú que coronava la font aixecada a la riba de la ciutat.
En els darrers anys de vida, va treballar com a tallista a l’obrador que tenia al carrer de Jerusalem i, l'any 1842, encara es tenen notícies de la seva estada al carrer del Carme. Sembla que el Mestre Adrià va morir en un hospital, desnonat, pobre i sol.
Imatges d'Adrià Ferran a la Setmana Santa
L’any 1856, el clergat de la parròquia de Santa Eulàlia va improvisar la Processó de Ntra. Sra. de les Angoixes el Divendres Sant, amb l’objectiu d’acompanyar la Verge de la Pietat. Aquesta desfilada es va continuar repetint durant els anys següents fins a la seva desaparició definitiva.
Contracte d'arrendament d'obra per a l'execució del grup escultòric de les Angoixes)
"Adriano Ferrán Profesor en Escultura se
obliga a construir por el precio de quinientas
Libras mallorquinas, un Grupo de la Virgen de
las Angustias de la proporción de seis palmos
poco más o menos, con su hijo en los brazos, tres
angelitos tristes llevando algunos trofeos de la
Pasión conforme está expresado en el modelo,
trabajado el total del grupo con el esmero posible
y de que sea capaz, el referido Profesor, con la
circunstancia que la ropa que entre al sobredicho
grupo será de tela encolada pero tan solida que
parecerá madera y será de la obligación de dicho
escultor el encarnar y pintar el total del grupo
costear cruz y calvario, así como será de la
obligación del abajo firmante el pagar el valor del
grupo en los términos siguientes; a saber cincuenta
libras el día que se firme la contrata, otras cincuenta
al cavo de los tres meses, siento y cincuenta el
dia de la entrega, y lo restante de la partida
al cavo de seis meses de la entrega, y por que
conste ago la presente por duplicado en Palma a 8
de junino de 1815.—Adriano Ferran-Bartomeu
Enrric Prdo."
La Pietat
Reial Cartoixa de Valldemossa.
El Mestre Adrià va treballar en nombroses esglésies de Mallorca —Valldemossa, Porreres, Montuïri, Bunyola, Lluc, entre d’altres— i a la catedral d’Eivissa.
La seva producció també va traspassar les fronteres de l'illa; per a la catedral d’Albacete va realitzar una Pietat en la qual es representa la Mare de Déu amb el cos de Jesús estès a terra, acompanyada de tres magnífics àngels infants que contemplen el cos jacent del Crist. La composició d'aquesta obra és una rèplica de la que es troba a la Reial Cartoixa de Valldemossa.
La Pietat - Catedral d'Albacete, participa en les processons de Setmana Santa i disposa de la seva pròpia capella a la catedral. Sembla que aquesta imatge es va salvar de ser cremada durant la Guerra Civil espanyola.
Lluís Font Martorell i Guillem Galmés Socias
Seguidors estilístics d'Adrià Ferran
L’escultura en el trànsit del segle XIX al XX es troba influenciada per unes tradicions heretades del Barroc, especialment pel que fa a la imatgeria religiosa, amb llenguatges eclèctics que combinen els corrents neoclàssic, neogòtic o neogrec.
Josep Lladó fou deixeble de l’escultor Adrià Ferran i va treballar al seu obrador durant l’estada del gran mestre a Mallorca. Com a hereu del seu estil escultòric, el va compartir amb el seu també Tots dos escultors varen col·laborar en un dels projectes més ambiciosos de finals del segle XIX a Mallorca: la reconstrucció de la façana de laSeu de Mallorca, arran del terratrèmol esdevingut el 1851.
La qualitat artística d'aquest projecte resideix en les obres realitzades per ambdós autors, els quals varen introduir una certa innovació en el camp de l'escultura en incorporar elements de gust romàntic en una disciplina que, fins aleshores, s'havia mantingut integrada en el classicisme. , l’escultor Lluís Font, i amb Guillem Galmés, deixeble d’aquest darrer. Galmés fou qui va heretar el conjunt d’eines i els esbossos de fang que Josep Lladó havia adquirit al seu mestre Adrià Ferran abans que aquest retornés a Catalunya. Aquests escultors iniciarien una escolad’escultura que mantindria l’estilisme transmès pel mestre Adrià.
Lluís Font i Martorell (1839-1904)
Fou professor de dibuix, modelatge i escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. Estava casat amb Mª Josepa Penya i Nicolau, germana del polifacètic Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.
Cami del calvari
La seva obra de temàtica religiosa, de factura clàssica i inspiració renaixentista, fou molt apreciada a Mallorca; destacava especialment pel naturalisme amb què treballava les mans i els peus de les seves talles. Entre la seva producció, cal subratllar la figura colossal de 3,55 metres de l’Assumpció de la Mare de Déu que corona la façana principal de la Seu de Mallorca.
Així mateix, és autor de diverses imatges per a passos de Setmana Santa, com ara Jesús camí del Calvari i l’Oració a l’Hort. També són de la seva autoria una imatge de santa Magdalena (1877), conservada a l’església homònima, i una custòdia per a la parròquia de Sant Jaume de Palma. Per a l’ermita de Llubí, va realitzar la imatge del Crist de la Salut i del Remei. Actualment, gran part de la seva obra es troba dispersa, fet que en dificulta la catalogació i localització exacta.
Guillem Galmes i Socias (1847 – 1927)
La Pietat - Felanitx
Va realitzar una gran quantitat d’obres d'imatgeria religiosa, la producció de les quals s’emmarca dins el corrent neogòtic. Per a la façana de la Seu de Mallorca, va esculpir les imatges de Ramon Llull i de la Beata Catalina Tomàs (1879), així com sant Pere i sant Pau (1888). També és autor de la còpia en alabastre de la imatge original de la Mare de Déu amb l’Infant del portal del Mirador de la Seu, i de les imatges de sant Josep i del Sagrat Cor per a les seves respectives capelles.
A la vila de Petra, d’on era natural el seu pare, va realitzar una imatge de santa Pràxedes i l’estàtua de Juníper Serra el 1913. Per a l'església de l’Anunciació de Palma, va esculpir una Verge Miraculosa; per a la capella de les Germanes Agustines de l’Empar, la Verge de la Consolació (1883), i per a la parròquia de Felanitx, un grup escultòric de la Pietat que actualment surt en processó per Setmana Santa. A Palma, se li atribueix l’autoria de La Dolorosa, imatge encarregada l’any 1868 per na Margalida Ferrer. A Inca, va realitzar una imatge de Jesús orant a l’hort de les oliveres per a les processons de la ciutat.
L’autoria de les imatges
Guillem Galmés fou deixeble de Lluís Font i tots dos varen treballar al mateix taller. Prova d’això és la dubtosa autoria d’algunes de les seves obres que, en no estar signades, no es poden atribuir amb exactitud a un autor o a l’altre».
L’any 1867, la Junta Provincial de Beneficència va encarregar a l’escultor Lluís Font la talla de dues escultures: Jesús camí del Calvari i l’Oració de Jesús a l’hort. Curiosament, aquesta darrera és idèntica a la que la família Solivellas d’Inca va encarregar a l’escultor Guillem Galmés. Les imatges són idèntiques; no hi ha cap dubte que varen sortir del mateix taller i a partir del mateix model original.
Jesús a l'Hort - Palma
Lluis Font
Jesús a l'Hort - Inca
Guillem Galmes
Pas de L'Oración a l'Hort propietat particular de la Familia Solivellas d'Inca.
.
La Dolorosa
propiedtat de la familia Ferrer Alcover
(foto - Cartell Setmana Santa 2010)
La imatge de la Verge Dolorosa, propietat de la família Ferrer Alcover —la qual afirma que l'autoria de l'esmentada talla és obra de l'escultor Guillem Galmés i Socias—, es contraposa a l'afirmació que històricament han mantingut els descendents de Lluís Font i Martorell. Aquests darrers han recollit per tradició oral, directament del fill de l'escultor, que l'obra fou realitzada pel seu pare.
Sant Crist de la Salud
Sant Crist de la Salud
(1) Una altra de les peces l'autoria de la qual s'havia atribuït durant anys a l'escultor Galmés és el Sant Crist de la Salut i del Remei de Llubí. Tanmateix, arran d'una investigació en els arxius parroquials, s'ha pogut determinar que l'autoria de l'esmentada obra correspon a Lluís Font.
(1) Referència bibliogràfica: BSAL, 53, (1997), 431-434. El Sant Crist de l'Ermita de Llubí: una talla de Lluís Font i Martorell (1839-1904). Gabriel Alomar i Serra.
