“LA PROCESSO DEL SILENCI”
"Gran reverencia se deuA vostra imatge sagradaDins una paret trovadaSant Cristo de Santa Creu.
Ab un llum molt ardent,Deu sab los anys que ardíaEn la vostra compañía,Fonc miracle molt patent."
La parroquia de Santa Creu
Fou erigida pel bisbe Berenguer de Palou, el noble que acompanyà el rei en Jaume I en la conquesta de Mallorca, i és considerada una de les més antigues de l'illa.
En prova de predilecció, fou dedicada a l'exaltació de la Santa Creu, atès que aquest era el misteri titular de la catedral de Barcelona, la seva seu. I no solament li cedí els terrenys per a la seva edificació, sinó que també li assignà delmes, alous i censos, segons consta en un manuscrit de principis del segle XV de Pere de Manresa, que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Palma.
El Sant Crist de Santa Creu
La quarta capella del costat de l'Evangeli de l'església parroquial de Santa Creu està dedicada al Sant Crist de Santa Creu.
Segons conta la tradició, aquesta imatge fou trobada a la centúria del mil cinc-cents, quan es realitzaven unes obres de reforma dins una paret d'un antic edifici del carrer de Sant Llorenç. La imatge aparegué miraculosament, amb una llàntia encesa al seu costat, de flama inextingible.
Ens trobem, per tant, davant una de les imatges "trobades", l'origen de les quals ens fa remuntar als primers cristians que, davant la invasió musulmana, optaren per amagar-les per tal de ser trobades posteriorment i recuperades al culte.
Però la vertadera història documentada d'aquesta sagrada imatge comença a finals del segle XVI, època en què és nomenat el seu primer capiller, qui amb els seus desvels i el seu amor encès aconsegueix avivar el foc de la fe cap a la prodigiosa i venerada imatge.
No seria fins un segle després, el 1687, quan Sa Santedat el Papa Innocenci XI concedí indulgències plenàries i parcials a tots aquells qui s'inscrivissin a la confraria del Sant Crist.
L'Antiga Confraria del Crist de Santa Creu.
El 13 de setembre del mateix any, el prevere Miquel Ramis, beneficiat de Santa Creu, tenint plens poders del rector i la comunitat parroquial i en nom d'aquests, suplicava al Rdm. Sr. Pere d'Alagó, Arquebisbe-Bisbe de Mallorca, que, de conformitat amb la butlla pontifícia, erigís aquella confraria en honor del Sant Crist.
El dia 16 de setembre de 1687, l'arquebisbe Alagó aprovava els estatuts presentats per al bon govern de la confraria i expedia el decret d'erecció.
El dia 9 de novembre, festivitat de Nostra Senyora del Patrocini, es celebrà la inauguració de la nova confraria amb ofici solemne i sermó de circumstàncies; les despeses de la paperassa necessària per al decret d'erecció s'elevaren a moltes lliures.
La puixança extraordinària que prengué la confraria fou tal que, a finals de 1690, superava el miler de confrares, els quals pertanyien a totes les edats i estaments socials. Fou a principis del segle XVIII quan es marcà el punt culminant de la devoció a la imatge del Crist crucificat.
 |
| Bula Papal de Inocencio XI |
A la confraria del Sant Crist hi pertanyien tots els nobles de Santa Creu; ells s'honoraven de ser els devots de la Santa Figura i contribuïen a l'esplendor del culte amb almoines, molt més freqüents que les dels menestrals i els pescadors.
Foren molts els noms de devots mariners i pescadors que apareixen en els llibres de registre de la confraria, però cal anomenar-ne un de particular: el qui fou gran capità general de la Reial Armada Espanyola, el senyor Antoni Barceló i Pont de la Terra.
El ressorgir de la devoció.
L'antiga confraria fou restablerta de conformitat amb la butlla papal d'Innocenci XI, seguint els estatuts promulgats per Pere d'Alagó, i es nomenà Fernando Truyols i Morell com a germà major, juntament amb un nombrós grup de nobles, militars i obrers, adherint-se la confraria a la Junta Parroquial que presidida Josep Quint de Zaforteza i Amat.
Es recuperaren i es confeccionaren nous estendards; així mateix, per tal de promoure l'amor a la sagrada imatge entre els infants, s'instituïren els «Patges del Sant Crist», que l'acompanyaven en les seves processons.
L'any 1951, el capellà-ecònom de la parròquia, el Rdm. Sr. Pere Sureda, encarregà la reforma de la capella del Sant Crist a l'arquitecte Josep Ferragut. Es presentà un projecte en el qual la capella es traslladava a la contigua al presbiteri, al costat de l'Evangeli; la reforma fou sufragada íntegrament per una manda pia de la senyora Jerònima Capó, vídua de Ripoll.
La capella fou beneïda solemnement el dia de la festivitat de Crist Rei del mateix any 1951, pel Dr. Hervàs i Benet, bisbe de Mallorca, acompanyat pel capítol catedralici i membres de la comunitat parroquial.
La fundació de la Confraria de Penitents de Betlem.
L'any 1951, coincidint amb la recuperació de la devoció a la venerada imatge del Sant Crist de Santa Creu, sorgí la idea d'organitzar una processó la nit del Dimecres Sant. Es sol·licitaren els permisos oportuns a l'antic Comitè de Confraries de Setmana Santa de Palma i, un cop atorgats, la Parròquia de Santa Creu organitzà la fundació d'una nova confraria de penitents a la Setmana Santa de Palma, la qual seria l'encarregada d'organitzar la processó.
L'impulsor en fou l'il·lustre senyor Bruno Morey i Fiol, canonge doctoral, qui comptà amb l'ajut del senyor Rafael Pomar. Per tal de sortir de la tradicional vesta penitencial, es confeccionaren nous hàbits a imatge de les vestes israelites: túnica de color beix cenyida per una faixa, amb un antifaç del mateix color —compost per un mocador subjecte per un turbant— i una capa. Els colors elegits per a la capa, el turbant i la faixa havien d'anar a joc, i es podien triar d'entre diversos colors.
L'any 1951 quedà constituïda sota el nom de Confraria de Penitents de Betlem, i sortí el mateix any la nit del Dimecres Sant en la nounada processó del Silenci. El seu germà major era l'excel·lentíssim senyor almirall de la Base Naval de Balears, Pedro Fernández Martín; el seu conciliari era l'il·lustre senyor Bruno Morey i Fiol, i el seu president, el senyor Vicenç Furió i Deià.
La processó del Silenci
El Dimecres Sant de l'any 1951 va sortir per vegada primera la «processó del Silenci», instituïda per la nounada Confraria de Penitents de Betlem i la Parròquia de Santa Creu. La venerada imatge del Sant Crist de Santa Creu seria la imatge titular de l dita processó, la qual estava integrada per diverses confraries de la ciutat i presidida per la venerada imatge, acompanyada per la confraria fundada el mateix any a la Parròquia de Santa Creu.
Durant els quatre primers anys de la creació de la processó, fins a l'any 1954, s'establí un llarg recorregut que sortia de la demarcació parroquial i arribava fins a la barriada de Santa Catalina, tot passant per les parròquies de Sant Magí, del Carme dels Pares Carmelites i la parròquia de Sant Sebastià, a la qual s'unien les seves confraries de penitents.
Organització de la processó fins a l'any 1954.
A les 21.30 h, sortia de l'església de Sant Sebastià la comitiva formada per les confraries Setmana Devota del Carme (avui Nostra Senyora del Carme), Congregació Mariana de Santa Catalina (avui Sant Crist dels Navegants) i la Confraria de la Santa Faç, amb el seu pas anomenat «Crist i la Verònica». La comitiva seguia l'itinerari següent:
 |
| Cristo y la Veronica |
Rodríguez Méndez, plaça de l'Hornabeque, passeig de Mallorca, pont, plaça dels Cavallers d’Alcalà i arribada a l’església de Santa Creu. A les 22.00 h, la processó sortia de l’interior del temple; enfilaven les confraries de la Creuada de l'Amor Diví i la Confraria de Betlem, presidides per la imatge del Sant Crist de Santa Creu, per tal d'unir-se al grup de confraries que venia de l’església de Sant Sebastià i iniciar l’itinerari següent:
Sant Llorenç, Sant Pere, General Barceló, Sant Feliu, el Born, Antoni Maura, volta per la Base Naval, passeig de Sagrera, Ronda Sud, Sant Magí, Mare de Déu de la Cabeça, Mir, plaça del Progrés, Antich, Indústria, Galiana, Gual, església de Sant Sebastià (on es deixava el pas de la Verònica), avinguda de l’Argentina, pont de la Riera, Cavallers d’Alcalà i església de Santa Creu.
L'any 1955 el recorregut de la processó fou totalment diferent dels anys anteriors i se seguí l'itinerari següent:
Església de Santa Creu, de l'Olivera, de la Pólvora, dels Cavallers d'Alcalà, de Santa Creu, de Sant Llorenç, de Sant Pere, plaça de les Drassanes, de Jaume Ferrer, de Valseca, avinguda del Generalíssim Franco, de Sant Feliu, de Salas, de Santa Creu i església del mateix nom.
 |